L'expulsió dels moriscos del 1609, res de nou

Aquest any es commemoren els quatre-cents anys de l’expulsió dels moriscos a la península, en el fons, res de nou en la tendència de la història de l’Estat. Ja l’any 1492 els reis Catòlics van ordenar expulsar tots els jueus del seu reialme. Tot plegat, ambdues expulsions, en el fons, tenen un comú denominador: una base econòmica.

El descobriment d’Amèrica el van subvencionar els jueus, deixant els reis ben endeutats, i quan van veure que no podien fer front als terminis, la solució va ser, sense miraments, fer-los fora, literalment parlant. Tot i això, la versió oficial i completa aporta explicacions com ara que els jueus van matar Jesús i l’Església s’hi va posar pel mig.

Precisament l’Església Catòlica Apostòlica i Romana atiava el poble perquè volia, i és el que sempre ha volgut i voldrà, ser el pensament únic, per tant els musulmans eren un problema. La solució era convertir-los o fer-los fora. Ja ho té això la religió cristiana: Deu va expulsar Adam i Eva del jardí de les delícies. L’any 1502 es va decretar la conversió o expulsió dels moriscos, una punyalada per l’esquena que es contradeia amb la negociació per l’entrega del regne de Granada. Repressió a la comunitat, prohibició de la llengua, baptismes massius i crema de llibres. Si alguna cosa puc dir de ben certa és: "no te'n refiis de qui crema llibres". L’expulsió no es va fer efectiva fins l’any 1609 amb Felip III, un segle més tard de difícil convivència entre dos pobles enfrontats innecessàriament i artificiosa. Fins l'any 1616 no va finar el procès.

El procediment es va endarrerir tant perquè hi havia Nobles i terratinents a qui els interessava aquella situació d’esclavitud dels moriscos. Aquest cop també trobem la base econòmica de l’assumpte: Senyors Nobles van aprofitar-se de la confiscació de terres, però d’altra banda molts burgesos i terratinents es van veure afectats i fins i tot arruïnats per la partida de 118.000 moriscos de València, 61.000 d’Aragó, 45.000 de Castella i Extremadura, 16.000 de Múrcia i 32.000 d’Andalusia. Tot i la desastrosa situació econòmica en què van quedar alguns, l’expulsió de tanta gent significa l’expulsió de cultura, societat, tècnica, coneixements, ciència, literatura i un llarg etcètera, empobrint i segant la cultura de la península que deixaven endarrera obligats, des de l’altra costa del Mediterrani estant, els moriscos expulsats.

Sempre és més fàcil no acceptar qui és diferent, és més fàcil fer fora qui és diferent, és més fàcil controlar una massa homogènia que no pas una d’heterogènia.

Avui dia sembla que l'arab i els clixés i prejudicis sobre l'Islam ens facin incomprensible el prestigi i la gran aportació a Europa del món i la cultura dels moriscos. La commemoració de l'expulsió dels moriscos hauria de fer-nos reflexionar sobre la nostra identitat col·lectiva.

ps.: Per saber-ne més http://www.1609-2009.es/