"Estava dreta i jo me la mirava. Era blanca, molt bonica. Aquell líquid transparent li regalimava per tot el cos, era eròtic. No era aigua. Estava mig bruta, duia la pell tacada de greix, però lliscava avall per cada centímetre de la seva pell, arrossegat per aquell líquid. No era suor, però feia una olor forta. Li vaig posar la mà i estava freda, molt freda. Jo no sabia que en el fons, era una boma de calor i que les seves entranyes fòssin retorçades i àrticament glacials. Era una contradicció. Algunes gotes d'aquell líquid van tocar el terra... era excitant. Llavors vaig passar-li un drap per assecar-la, amb cura, amb tendresa, pels plecs del seu cos. I va quedar ben neta, la meva nevera".
La nevera és el rebost del present, font de vida, en el fons. I per sobre diu si els seus amos viatgen, doncs els souvenirs enforma d'iman pengen de la porta.
La nevera diu d'una persona si viu sola o acompanyada.
La nevera és representació d'organització o bonança econòmica, o, pel contrari... desorganització o potser vaques magres.
Qué chungo el corto... És una mica thriller psicològic...
ResponEliminauna manera de diferent de presentar la nevera, per mi no es tan tètrica ni poderosa
ResponElimina