Escapades

M'aferro a la metàfora que és el llenguatge i com el viatge de la vida ens duu a la mort. El món és molt gran i àltament inabastable. Qui molt abarca poc embrassa, i per molt que diguin els qui han vist la misèria al Senegal, jo la puc visitar al costat de casa i aquest viatge en bicicleta o en un Boeing727 en essència em mostra el mateix. El que diferencia el viatge a Itaca del viatge a la Mina és el mitjà de transport i tot el que comporta la planificació. Que si, que et marca, i et marca una resta d'unitat monetària més heavy. Del que es tracta, però, és d'aprendre. Parlem, llavors, del viatge a Itaca, com a metàfora del camí de la vida. Vaja, clixé. El que no és clixé és el contingut, allò que vius i el més important és com ho vius. El modus operandi d'un viatge es tracta, si ho vols fer ben fet i tal i com diu en Santiago Tejedor, de desxifrar el significat del lloc on ets.
En aquest sentit recomano perdre's, no visitar cap monument, menjar al més pur estil autòcton despreciant fast-foods, italians i pseudònims, sortir de festa i lligar amb un usual del lloc i, per exemple, couch surfing. Sempre parlant de viatge en sentit modern i gens extrapolat.
No em sento amb integritat moral per dir com ha de ser el teu viatge a Itaca, és més, el que va escriure el poeta pot ser preciós, però discrepa de qui et diu com viure la teva vida.