La nostra gran enemiga

A l'altre 50% d'aquesta assignatura, especialitzad en cultura, m'he embarcat en l'aventura de preparar la secció de moda. Fixa't si m'hi he embarcat que m'he limitat a maquetar-ho tot... si és que a vegades em fico de peus a la galleda.
El cas és que me n'he adonat que no m'agrada el mundillo aquest. La roba, la nostra gran enemiga. En el fons, els nostres instints més bàsics ens empenyen a quedar-nos sense aquesta segona pell! Sempre desitjem desfer-nos-en, quedar-nos ben nus i desprotegits, però naturals. De fet, la roba tendeix a desaparèixer per si sola, exceptuant estacions amb gran declinació de temperatures, la resta de temporades: destape i reducció al mínim minimalisme (tot i que maxificació de preus). La idea d'Spencer Tunick hauria de ser convertida en llei.
Aquesta (maleïda) segona pell definitoria, que diu tan i tan poc de nosaltres mateixos. Ens deixem definir pel sentit atribuït d'unes marques, d'uns materials, d'una combinació de colors i més val que ho facis be, que sinó l'embolcall farà de prejudici a l'esguard de qualsevol. Ja pots dir molt de qualsevol amb una simple repassada a què duu posat. Un escàner superficial.
I d'altra banda, sobre el mundillo, alerta, que mai estaràs prou a l'alçada i si passes d'una XS: denyed entry. Pedanteria, pretensió, banal adoració de qui marca la tendència i repúdia la resta com a passats de moda. La reconversió del passat en el present és el que es porta i la innovació en la combinació. T'hi has de dedicar exclusivament per saber-ho fer, i jo ja tinc prou feina i d'altres interessos. Com m'agrada, en ocasions, aquesta professió i aquesta carrera buida de sentit, que em permeten criticar per criticar, com deia Alaska.
Com a tot sector, el llenguatge especialitzat és el que es porta i sobretot d'importació. Molt sectari tot plegat. El que més em preocupa, en tot cas, és el cordó sanitari que hi ha entre la passarel·la i el món real, una bretxa que és necessària tal i com en el Mite de la Caverna. El món de les idees i el món real, el món de les idees no és real. Al cap i a la fi, si Amancio Ortega és l'home més ric de l'Estat (i ara també primer de les constructores) serà per alguna cosa, i és que ha intentat rebaixar a la realitat allò que hi ha als aparadors del passeig de Gràcia.
Jo de totes maneres reivindico que la nostra gran enemiga (o una d'elles) hauria de ser vetada i els naturistes tenen tota la raó del món. Convertim la terra en un Fonoll a escala global.