Mamá

Tenint en compte que l'art és una etiqueta que posem a una obra, diré que les etiquetes, normalment, també porten preu. I sobre el preu i el valor diré que és tan relatiu com el criteri de qui penja tal etiqueta. I sobre qui penja l'etiqueta diré que no en té ni idea. Ara jugaré a fer filosofia i potser m'arrisco a ficar molt la pota, a desprestigiar anys i panys de Teoria de l'Art...
M'amagaré darrere la semàntica per donar una definició prou circular i inexacta de què és art: l'art és la creació de l'artista (y me quedo más ancho que largo).

I d'aquesta manera tan brillant i aprofitant diverses crisis i redefinicions d'aquest concepte al llarg dels temps, des de la tècnica i l'artesania grega, les sales d'exotismes clàssiques, renaixements i variades morts d'intervenció dadaista, el preu d'un quadre de Mark Rothko, Centre Blanc, es va vendre per 54 milions d'euros. Com? D'un cop de martell a Sotherby's.
Podria parlar d'estètica, del valor de l'art, de la revalortizació, de l'hipervalorització, de l'autoria, de moda, criticar com el capitalisme (i bla bla bla) i sobretot podria simplement dir que:

Mamá, quiero ser artista,
¡Oh! Mamá, ser protagonista,
Con pieles o harapos con tal de ser trapos,
De estrella solista que hace suspirar.